Metodologia de treball. Enfrontar-se a Macbeth prenent com a punt de partida uns vestits d’extrema expressivitat mereix un plantejament diferent.
La taula no pot ser l’inici, el text no pot ser l’única guia, la psicologia no pot il•luminar l’actor. L’expressivitat i la creació és el que ens portarà a assolir la fita o ens deixarà tirats. Només dins un concepte d’espectacle de creació podem entomar aquest desafiament. És aquí on entra el mètode creat per Anne Bogart.
Viewpoints és un mètode que neix de la dansa i s’amplia per adaptar-se al teatre. No és un mètode que inventi res o que revolucioni el teatre. La seva gran aportació és la de donar nom i possibilitats expressives a elements que el teatre ha fet servir en el decurs de la seva història. El que ens diuen els Viewpoints és que tot és una possibilitat expressiva, que el límit és la imaginació del creador i que tot això es pot entrenar i utilitzar per crear teatre.
És per això que tant els actors (4 o 5), la ballarina, el dramaturg, l’il•luminador, la dissenyadora de vestuari i el director, practicarem plegats aquest mètode. Ens entrenarem per assolir els conceptes i per apropar-nos a la primera dramatúrgia del text que farem juntament amb en Jeroni Rubió. La nostra metodologia inclourà també la dansa Butô, que ens servirà com a entrenament físic (a l’inici de cada sessió) i com a element expressiu, ja sigui mitjançant els propis actors o en la persona de Marlene Jöbstl que serà la nostra professora de Butô, actriu i assessora de moviment.
“El Butô, és un cos en peu en la recerca desesperada de vida.” Així defineix aquesta dansa japonesa Tasumi Hijikata, el seu creador als anys 50 del segle passat.
Hijikata (acompanyat per Kazuo Ohno) va crear aquesta dansa perquè les formes escèniques que ja existien no eren un mitjà suficient per expressar el que ell volia. Llavors va compondre aquest estil, entre el ball i el teatre, un fil de llibertat artística, un estil no convencional, un art per a tots els cossos.
És també anomenada la dansa de l’obscuritat, perquè cerca de posar llum a les coses amagades, als costats obscurs, als tabús. Butô és ser i estar, no fer. És celebrar la profunditat de l’ésser, amb totes les seves contradiccions.
La seva llibertat creativa, les infinites possibilitats expressives i la lectura que fa de l’existència de l’ésser humà ens serveixen per explicar les contradiccions, foscors i tabús de Macbeth i de tots nosaltres.